FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'una església, amb personalitat jurídica, destinats a la seva construcció i conservació i posats sota la responsabilitat de l'obrer. Disposició interna dels components mineralògics d'una roca relacionats amb la textura, l'estructura i l'orientació cristal·lina. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té cristalls de desenvolupament equidimensional en els seus eixos, de manera que s'acosten als poliedres perfectes, s'aplica a un hàbit cristal·lí. Que no presenta cap direcció preferencial, s'aplica a una textura cristal·lina de creixement equidimensional [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbre del gènere Diospyros, de la família de les ebenàcies, del qual s'obté fusta. Fusta del banús, de color fosc, dura i pesant, inatacable pels insectes i de textura compacta, molt estimada en ebenisteria. banús negre Banús originari de l'Àsia sud-oriental [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
a l'horitzó sensible. horitzó sensible Cercle de l'esfera celeste format per la intersecció del pla tangent a la superfície de la Terra en el punt d'observació. Capa diferenciable del sòl de textura, estructura i composició homogènies i característiques, [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
en conjunt o quant a una qualitat, a fi de fer-lo més sensible. Les dents, comparar-les, per la blancor, a la neu; per la textura i la forma, a les perles. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
pols Neu caiguda recentment, constituïda per cristalls dispersos de formes molt variades i de textura pulverulenta. neu primavera Neu que s'ha humitejat per la curta fusió del migdia i, en tornar a glaçar-se, constitueix una capa granada i dura. neu sorra Neu que es diposita a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
que constitueixen un reticle cristal·lí únic, com si els àtoms d'un component substituïssin els àtoms de l'altre en llurs posicions reticulars. solució sòlida Textura d'un aliatge quan el metall de base forma la xarxa cristal·lina que li és [...]
